Sanchez Martinez a la paret de diables... amb en Ruch.
Res a dir que no s'hagi dit ja... via espectcular... molt ben buscada, equipada amb material de tot tipus i amb un pati espectcular.
Per començar a entrenar cames pel viatge, me'n vaig amb el recent titulat monitor d'excursionisme Mohawk, a fer un cim al Piri, el Montvalier.
Si, encara que no us ho creiem vam anar a caminar.... 😂😂😂😂
Un altre dia portem a l'Oscar a estrenar-se amb això de la via llarga. Escollim la concorreguda The Wall a l'elefant. I sort que vam arribar els primers... perque se'ns van posar a la cua com 3 cordades. Suposo que es el que te la via més fàcil de San Benet.
Sens dubte, no vam escalar molt.... però vam riure de valent!
I ja per despedirme de Montserrat m'en vaig a l'arrogant paret nord del bisbe, per la seva clàssica GAM. No se que te aquesta via, que m'obsessionava, i es va fer rogar! Sens dubte, algun cop hi tornaré... amb més pila, per poderme endur al sac el quart llarg, que aquest cop no va sortir.
3er llarg
Croack!
Mersi fiera! per acompanyar-me!
North Face
A la tornada de Nepal, no se m'ocurreix altre cosa que reenganxar-me a la roca a Riglos... obviament em van fotre una bona hostia els germans grans d'aquestes contrades, on em vaig limitar a recollir les xapes a la Chopper+Chopperior...
Un cop apresa la lliço a Riglos, marxem el pont de desembre pel Montsec a coneixer sectors d'esportiva per les terres de Ponent. Descobrim un sector prop de la cova dels Vilars a l'Os de Balaguer, que personalment em va encantar. Els altres dies vam estar per Àger i Terradets, on em van engatusar per anar a la Qualum... altre cop el coco em traiciona i altre cop a recollir xapes :(
Albertako en un 7a (un minut de silenci per la seva melena)
Mohawk en un 7...
Jo soc mes modesta i me'n vaig als 6b. Molt guapo!
I com que a mi m'acompanyen a fer vies que potser el company ja ha fet, per tenir bon Karma, repeteixo jo amb el Santi la mítica Punsola Reniu al cavall, que ell li tenia moltes ganes. Sempre es agradable pujar aquest cim, per a mi, sens dubte el més especial de tot el massís.
Ja que sembla que estic incuban una mica de parabolitis, decideixo quedar amb el Wey.... que sempre em fa una bona terapia i se'm treuen totes les punyetes. Anem al Serrat dels Monjos a la tatxar la Graffiti. Segell Armand Ballart... aquí no sobraran els parabolts segur... La via es maca, amb alguns llargs força bons. L'últim llarg em va fer apretar de valent. Llastima que no tens la sensació de veritcalitat per el lloc on està... pero metres en fas!
Llarg de travesia
Cordada
Buscant el solet ens anem un dia a fer un parell de vietes a la Proa, a la cara sud de Montserrat. Fem la clàssica Esperó del Vent i la seva veina Tropicana. La segona via em va encantar, un primer llarg finet de 6a+ amb seguros amb alegria, d'aquest que et fan anar 100% concentrat si te'l vols endur Es pot posar algun carxarro a una fisura a l'inici del llarg, bastant recomanable, ja que et jugues una bona hostia fins al primer seguro. El segon se'l va currar el Santi, més facilet però de roca bonissima també.
Santi al primer llarg
Cim de la Proa
Com que a principis d'any el fred comença a apretar, ens apropem a buscar el sol que llueix per sobre la boira a Vilanova de Meia. Passem uns dies per alla i rebem les visites de l'Anna i un altre dia en Pau.
Vam fer triologia de parets:
La Cosa nostra a la Roca dels Arcs.Molt bona via en general, amb plaques bonissimes i algun tram d'artifo on toca equipar algun paset. Llastima de l'ultim llarg, que et deixa mal sabor de boca. s'ha de fer mirant dos i tres cops on t'agafes. Molt guarro.
Anna al primer llarg que va en flanqueig.
Santi i Anna al tercer llarg, bonissim!
Cordada al cim.
El pròxim dia ens anem a coneixer la Paret de Rubies, que mai hi haviem estat cap dels dos. Pujem per la Maduritas Calientes. Bona via, equipada, pero s'ha de portar algun catxarrito que alguns parabolts estan amb alegria. Bona roca en general amb algun passet a controlar.
Maduritas Calientes😂
I l'últim dia amb la incorporació d'en Pau ens anem a la Peque Mantecas a la Roca Alta. Via espectacular. Molt recomanable. Primer llarg que t'agafa en fred i et posa les piles ràpid, però es d'anar fent.... I en general tots son bastant xulos, passets amb panxetes, diedres a equipar i plaques d'escandol es el que trobarem. L'últim llarg li fiquen 6a+, jo personalment ni el vaig ensumar.... em va semblar força dur.
Pau a la fisura del primer llarg
Panxeta del segon
Trio Calavera
Santi
Algu s'ha fixat en nosaltres
Un altre dia amb en Pau, ens deixem caure per Àger, a la generosa dos tontos muy tontos. Com sempre, amb ell es una tarea feixuga triar via... es el que te sortir amb gent que ho ha fet tot!
La via es força maca, te un parell de travesies que impresionen força (o seré jo que no m'agrada anar de costat....) Ara bé, la via esta sobradament equipada, potser se li hagués pogut donar un puntet més picant deixant una miqueta de marge a l'autoprotecció.
primera travesia
pau en el pas de 6a, desploma però te uns cantos d'escandol!
Feia temps que no em calçava uns grampons, així que jo encantada de la vida, he disfrutat com una nena petita.
I amb aquestes pintes acabo aquesta entrada.
Serà el començament d'un blog més alpí? 😛
Qui sap....
