Una tarda que jo sortia de la feina vaig parar a la llibreria Altair de Barcelona per xafardejar alguna guia friki de Montserrat o algu per l'estil... al sortir em va cridar l'atenció el plafó de suro que tenen a l'entrada... i sobretot una nota d'algú que buscava companyia per anar a Nepal... a fer trekking... a l'Agost.... Hòstia! si l'hagués pogut firmar jo!!! Així que... captura de pantalla i a veure que...
Darrere aquesta nota s'amagava en Santi (rei indiscutible dels likes!) i en Borja... que a l'igual que jo, també li va picar la curiositat la nota.. vam quedar... ens vam conèixer...birreta.... semblen bona gent, son escaladors i no tenen pinta de psicòpates ni d'assassíns... doncs decidit.... ME'N VAIG A NEPAL AMB AQUEST PARELL! Mentre volava cap allà, en Santi va apadrinar a en John, un noi basc que anava ell sol cap allà i que al final es va apuntar amb nosaltres.
Los 4 fantásticos....
Tot i que potser a l'Agost no és la millor època per anar, ja que encara és època de pluja, a nosaltres ens va respecta bastant, ja que normalment les pluges començaven a la tarda, si algú s'ho està pensant, que això no sigui un impediment. El que més ens va "molestar" d'anar-hi aquesta època és sens dubte que està tot ennuvolat, i només de tant en tant els núvols s'apartaven, per tornar-nos bojos buscant les càmeres per fotografiar algun dels gegants, que ràpidament es tornaven a amagar.
Annapurna II treient el cap...
Després d'un llaaaaaaarg vol i d'uns dies de Turisme per Gorkha veient temples, rituals i menjant momos en agrupem tot l'equip a Pokhara.
Temple a Gorkha
Team
Ara si que no hi ha volta enrere... ja tenim els Annapurnes aquí al costat i només ens queda enllestir els permisos i demanar la protecció a tots els Budda's, Shivas i diferents divinitats que trobes per tots els racons de Nepal.
Pagoda de la Paz (Pokhara)
Gestiones previas pre-trekking
El nostre trekking arranca desde Syange, ja que hem de reconèixer que la primera etapa vam fer trampes... i es que per anar mes sobrats de temps vam anar de Benisahar a Syange en jeep... per unes carreteres,... uff!!, quan surts del cotxe sembla que t'han apallissat els 88 maníacs de Kill Bill.
Actualment s'està construint una pista que va unint els pobles de la vall i avui en dia ja arriba fins a Manang. Moltes vegades es l'única alternativa a seguir i d'altres el camí va per un lloc i la pista transcorre per un altre... però sempre acaben al mateix lloc. Sempre és molt més recomanable el camí, tot i que acumula més desnivell i és més trencacames, t'ofereix paisatges, poblets i racons més màgics i espectaculars que no pas la pista, que s'obre pas arrasant amb tot el que troba per davant.
Actualment s'està construint una pista que va unint els pobles de la vall i avui en dia ja arriba fins a Manang. Moltes vegades es l'única alternativa a seguir i d'altres el camí va per un lloc i la pista transcorre per un altre... però sempre acaben al mateix lloc. Sempre és molt més recomanable el camí, tot i que acumula més desnivell i és més trencacames, t'ofereix paisatges, poblets i racons més màgics i espectaculars que no pas la pista, que s'obre pas arrasant amb tot el que troba per davant.
Arrancant desde Syange...
Els ponts tibetans... un clàssic que anirem troban arreu.
Nosaltres vam repartir les etapes de la següent manera:
Syange - Bagarchaap
Bagarchaap- Dukur Pokari
Dukur Pokari - Manang
Aclimatació a Manang (pujada pel costat de la glacera del Gangapurna)
Manang - Ledhar
Ledhar - Hight Camp
Hight Camp - Muktinath
Les primeres etapes fins a Manang, son zones molt boscoses, humides i verdes on poc a poc anem guanyant altura. En general el camí es força amable amb alguna pujadeta picantona de tant en tant... . Aquí coneixem a les nostres "amigues les sanguis" i es comença a deixar a veure algun dels gegants que ens envolten.
Arribant al poblet de Tal...
Orenga, planta molt habitual per la zona.
Nosaltres no som Moises... i ens toca treurens les botes....
Paisatges....
Una altra cosa que em va cridar l'atenció, és el canvi de cultural que trobes al llarg del camí, mentre a les zones baixes de la vall trobem cultura més caòtica pròpia de l'hinduisme, a més altura més predominava en general els elements més equilibrats propis del budisme.
Rodes de plegaria, segons la cultura budista donen sort si els fas girar, nosaltres ens vam tornar una mica paranoics i ja no podiem seguir caminant si no les feiem girar totes....
Banderoles allà on miris
Sortint del desfiladero de Tal...
Racons del bosc....
Chortens al camí entre Dukur Pokhari i Manang
Braka
Arribant a Manang
El Poble de Manang es troba a uns 3800 m d'altitud, a partir d'aquí el paisatge ja comença a canviar.
Com que ja ens comencem a moure en altura decidim parar un parell de dies aquí i fer alguna excursió per començar a aclimatar el cos. L'altura de moment la portem bé... el picant, alguns membres del grup... no tant.
L'endemà agafem el que és imprescindible i deixem apalancades les motxilles al guest house i levitem (SI! LEVITAR!, dicese de la sensación que tienes cuando te deshaces de la motxila) per la muntanya que queda al costat de la glacera del Gangapurna, pugem uns 4200 metres per després tornar a baixar.
Com que ja ens comencem a moure en altura decidim parar un parell de dies aquí i fer alguna excursió per començar a aclimatar el cos. L'altura de moment la portem bé... el picant, alguns membres del grup... no tant.
L'endemà agafem el que és imprescindible i deixem apalancades les motxilles al guest house i levitem (SI! LEVITAR!, dicese de la sensación que tienes cuando te deshaces de la motxila) per la muntanya que queda al costat de la glacera del Gangapurna, pugem uns 4200 metres per després tornar a baixar.
Glacera del Gangapurna
Despedint-nos de Manang
L'endemà continuem la ruta, cap de nosaltres ha pujat mai tan amunt i estem algo nerviosos.... ens donarà un "jamacuco" allà dalt i ens hauran de baixar en burro en el millor dels casos? es el que ens passa pel cap a tots.
Francesa que regenta un ghest house camí a Ledhar, nosaltres no ho sabiem però sens dubte haguessim fet la parada allà. Molt acollidora.
Estampa Nepalí
Camí a Ledhar
Yak in the way....
L'altura en general la vam portar bé, si que vam notar els efectes... així com un atontament més fort de lo habitual i mals de cap, en el meu cas sobretot quan em vaig despertar a Ledhar (4200m) que em va fer plantejar-me seguir pujant. Vaig esperar una estona, veure molta aigua i administrar-me un acetilsalicílic.... i quan se'm va passar cap al Hight Camp (4800m). Mersi cracks per la paciència!
Reportatge de Borja Callejas afrontant l'ascensió al Thorong La.
Sortint del Hight Camp
Tot i la falta d'oxigen... no perdiem pas el sentit de l'humor.
Va resultar que mentre fèiem nosaltres la ruta, a l'altre vall (on ens dirigíem) començaven les festes. El camí més ràpid per anar d'una vall a l'altre era pel Thorong La, així que amb nosaltres van creuar un munt de Nepalis, desde jovenets a la iaia de 70 anys pujada en un burro. Ja m'agradaria veure a la gent de Barcelona si seria tan fiestera s'hi hagués de caminar no se quants quilòmetres, dormir a 4800 m, pujar a més de 5000 i baixar-ne 1500 de cop per anar de farra.... això si que són malalts de festa!
Rituals regionals per atraure bona sort a la gent del teu entorn.
I com no... la bandera pirata! Fins a on m'acompanyarà???
Dream Team al Thorong La (5416 m) Objectiu conseguit!!!!
... i la llarga baixada.....
....cap a Muktinath....
continuarà.....
No hay comentarios:
Publicar un comentario