Bye Bye working class.....

Sembla que ja s'està convertit en tradició que un cop a l'any, el meu MERAVELLÓS germà (...  todo este peloteo... i encara no m'ha regalat els aliens....) i jo, anem a buscar la sombreta de la cara nord Montserratina.  Si normalment tenim el cap ple de pardals... A en Ruch sembla que aquest cop se li ha ficat un lloro... i no hi ha manera de treure-li. Així que carreguem cordes i metralla lleugera i ens anem cap a la vesant nord de Frares a escalar aquesta singular agulla.
Escollim la via Realitat Virtual, la via transcorre per una canal en els primers llargs fins a situar-nos sota l'esvelta figura que es supera en tècnica d'artificial... sort que en Ruch es llarg.... perquè deunidó com allarguen alguns passos!

antenaman

Al bec del lloro

Garrapates del Loro...

...i Piojos del Bisbe

REVIVAL 2014....Postelectric ladyland......

REVIVAL 2015.... Fraguando Rock....

Com diu l'homo APM.... mi corazón palpita.. como una patata frita.... Però com que nosaltres no volem acabar com el cor de l'homo APM, l'Oscar, en Pau i jo ens en anem a buscar l'ombra al pantà de Camarassa després d'una negoicació per acordar via, bastant més llarga que la seva respectiva aproximació. 

Per aprofitar bé, en vam fer dues, primer la Juan Gutierrez a la Paret del Dispensari que comença a la passarel·la de sobre el pantà amb un sostre ben maco al segon llarg, on un a un, anem passant fent el xoriço. A destacar també el primer i últim llarg.... 

La segona via on ens fiquem es la directa al Puro, tres llargs boníssims de fissura, diedre i un bombo. Equipat generosament on més apreta només ens deixa lloc a disfrutar. Potser es recomanable portar algun Alien, al primer llarg te pinta d'haver saltat algun clau i hi ha algun aleje maco. 

Pau al primer llarg....

Pau levitant....

Balconing....

Oscar al sostre

El puro

El següent divendres, en Pau i jo... després d'una altra llarga deliberació ens enfilem cap a la Paret de Sant Jeroni a Montserrat, a prendre l'aire, literalment. La via ens va sorprendre gratament. Jo anava una mica espantada perquè una via que a simple vista es veu bé, bona roca, equipadeta... es pot saber perquè no la fa ni el tato? Bueno suposo que si que es farà, però no vam trobar massa informació al respecte. Entra per la Torras-Nubiola però al primer llarg se'n va a buscar la placa de la dreta i per allà continua. Brutal el segon llarg, plaquero d'aquests que et va inflant els braços. Se'ns va fer curta... ben al contrari de la caminada de pujada.

Primer llarg

La menda... al primer llarg

El menda al segon...

Kaaamacuuu! (ho sento... soc de ciutat)

Pillats infraganti

...i com a bons clàssics.... arribem al cim!

L'endemà, temptada amb un gelat de vainilla amb cokies, recullo a l'Alberto i ens n'anem a matar la tarda a Sant LLorenç de Munt. Primer cop que faig via llarga a aquesta zona, així que comencem amb la clàssica  punta d'en Clerc, i per rematar la tarda, anem a despentinar-nos una mica al sector d'esportiva de la Sardineta... 

Alberto al primer llarg de la Clerc

Jugando con los bolos

I per acabar, l'última visita l'he fet amb el Manu a la magnífica CADE de la Miranda de la Portella  i al no menys preuat Dauet. La primera es boníssima i de visita obligada. El Manu i jo hem comprovat que no ens cal fer dieta i que estem estupendos per començar l'estiu, ja que tots dos hem  passat per dins la llastra amb prou dignitat. El tercer llarg també es brutal... i altre cop em torno a quedar amb les ganes de que fos més llarga. Al fer el rapel aprofitem i ens enfilem al corazón petreo que esta allà davant mateix, per la seva via normal. Una agulleta més a la butxaca per el mòdic preu de 15 metres d'escalada.

Manu al primer llarg.

el mític segon llarg

Reunió collonuda

i com no...