Ave fenix

Uiii! Com s'acumula la pols aquí!! Igual que als trastos d'escalada.... meitats d'any gairebé... i puc contar les darreres vies amb una mà pràcticament..... Sí, Molt trist...... És el final?????

Tot i així deixarem empremta per què no caiguin en l'oblit......

Sempre que passo per davant de la cara nord hi havia una agulla que reclamava la meva atenció... i per fí va arribar el dia d'enfilar-nos a la Talaia gran per la Cervera Raül. Aparquem a Santa Cecília on pel mòdic preu d'unes engrunetes de pa ens vigilen el cotxe i tirem amunt cap al coll del migdia. Clàssica obligada en agulla molt esvelta i escalada en si maca sense excessives complicacions...

El gorrilla de Santa Cecília

 Mohawk negociant amb ell

Mongers en acció....

Mordor.... dic Montserrat.....

La vida dóna moltes voltes.... i qui li anava a dir a la Yolanda que acabaria fent filigranes sobre filferros amb una antiga companya d'ultratumba (vease también cafeteria de l'IDEC). Així doncs amb moltes coses pendents que explicar-nos i una jornada sencera per davant ens posem en camí cap a la via ferrata Tossal de les Venes ubicada prop de Rojalons (Montblanc). Potser li hauré de donar la raó a una compi blogger on m'acusa de desvirgadora en això de la vertical. La ferrata es xula i mereix una visita... això si... no us oblideu el frontal.

Yolanda en un dels ponts tibetans de la ferrata....

que tipazo!

Tram soterrat... 

Vivas y coleando....

En el nostre afan tatxaire, sentim altre cop la necessitat imperiosa d'escalar l'últim Mallo dels grans que ens quedava per pujar a Riglos. Aquest es el Cuchillo i decidim encarar-lo per la clàssica Mango del cuchillo sortint per la variant fisura de la uña. La via es segell Rabada-Navarro potser més desconeguda que altres obres magnes d'aquesta cordada, però que sens dubte no ens decebrà.

El primer llarg es troba equipat i es d'aquestes plaques rigleres plenes de panxes on el primer pas de V o màxim V+ on acero com una campiona.... El segon llarg travessa el sostre... El Mohawk el treu en lliure amb un o dos pegues de prova... i jo tiro d'estreps amb molt d'orgull. La sortideta del sostre no te desperdici... Comença la fisura que seguirem els pròxims llargs... ell va colocar catxarros (no recordo quins... ho sento això no es Escalatroncs XD). El següent llarg em toca a mi... continua la fisura- xemeneia..... on fent oposició i passos atlètics anem trobant algun que altre parabolt i materials mes rudimentaris on ens anem assegurant. Jo vaig passar sense posar res addicional per què aquell dia estava il·luminada... però sí que és cert que en algun cop que vaig mirar avall no vaig poder evitar pensar en la hostia que em podria fotre... així que uns friends no destorben pas. El Mohawk es curra el següent que segueix el mateix tarannà, a diferència que jo... ell ignora els seguros bons i només

s'assegura de flotants i rovell. Aquí s'acaba la del Mango i agafem la fisura de la uña per arribar al cim.... Aquesta via està ben equipada cosa que s'agraeix, ja que el primer llarg sobretot és de bolos suïcides....

segon llarg.... sortideta del sostre....

Tercer llarg

Primer llarg de la fisura de la uña...  crunchi crunchi....

El segon llarg la cosa ja millora...

OOOOOHH SIIII!!!

Un lleu accident de tràfic em va deixar sense moto i un mes i mig sense aproximar-me ni al roco... This is the end???

Però com s'apropava el meu aniversari no hi havia temps que pedre.... algu havia de planejar... així que en un estat físic i mental paupèrrim per encarar qualsevol projecte minimament ambiciós decideixo rodejar-me de lolos i princeps de llargs cabells que m'arrosegaran paret amunt.... gracies cracks. La via escollida era la del quatre a Vilanova de meia... però acabat el tercer llarg on ja s'havia acabat la chicha... els meus bons amics m'arroseguen a pendre Martinis a la via del costat... desde quan els V desplomeeeen????

Primer llarg de la del quatre

Mohawk encadenant-ho tot....

V+ desplomat! Hola? tooo pa ti... Albertako......

la primavera ya llego...ya llego...ya llego......

this is the end..... 

L'endemà però... no ens quedem descansant i menjant pastis no.... anem a un assumpte pendent que tenia amb uns nòmades des de fa temps i menjar-nos la mona a la terra de Nòmades als pollegons, Montserrat. Jo ja havia patit el primer llarg així que li cedeixo gustosament a en Mohawk... on per variar encadena on jo feia un any havia protagonitzat flying frees y sangre, sudor y lagrimas pr arribar a la R.

Part amable del primer llarg....

Zasca! Vendeta per l'escorpí... toma motxilla....

i així....van pasant els anys.

Flashback: Any passat... despertar a la Bauma del Montgros i Colorantes permitidos i Haus Estrem per esmorzar....

I ja per acabar.... el nostre últim viatge que ens anava a portar e primer lloc a la Pobla de Segur i a les zones de Collegats, Terradets... dóna un cop de timó i ens anem a la recerca del sol a l'Estartit. Aquest ha estat fugisser... però ens ha permès escalar la Wyatts al Cap de la Barra a l'Estartit, i descobrir sectors d'esportiva per Rocamaura i Sant Feliu de Guíxols.

WHAAAATS???

Ooo siiii....

y me dijeron.... muerde la regleta.... y yo.... la mordí.

Al contrari que a Juego de Tronos, aquí el que s'apropa es l'estiu... Amb el Caloret, temps lliure, una cara nord plena de reptes i un llarg viatge entre mans... espero equilibrar la balança d'aquest any.